Potser volíeu: rebré


Català
Modifica

Oriental: central /ˈrɛ.βɾə/, balear /ˈrə.bɾə/, /ˈrɛ.bɾə/
Occidental: /ˈre.βɾe/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Reducció del català antic reebre, abans rezebre, del llatí recĭpĕre ‎(«prendre, agafar, rebre»), segle XIV.

VerbModifica

re·bre trans.

  1. Ser el destinatari d'alguna cosa: d'un cop, d'un missatge, d'un esquitx, d'un premi, d'un honor, d'un insult ...
  2. Aconseguir per cessió la possessió d'alguna cosa.
    Rebre una propietat.
  3. Patir o fruir dels efectes d'un element extern.
    Aquesta planta rep massa sol.
  4. Acceptar i acollir l'arribada d'una persona dins d'un context.
    Hem anat a rebre la Maria a l'aeroport.
    ... i ara rebem amb un aplaudiment el nostre convidat.
  5. (esports de pilota) Controlar la pilota, la bola o el disc procedent d'una passada.
  6. (voleibol) Colpejar la pilota procedent d'un servei o una rematada de l'equip adversari.
  7. (tennis de taula, bàdminton) Ser, un jugador o un equip, l'encarregat de tornar la pilota procedent d'un servei.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: rebo, rep, rebem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

RelacionatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica