rebes

Potser volíeu: rebés

Català

Verb

rebes

1. (col·loquial central, nord-occidental, septentrional) segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de rebre
2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb rebre

Miscel·lània

• Síl·labes: re·bes (2)
• Anagrames: brees, sebre