sebre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsɛ.βɾə/
• Etimologia: Derivat de saber.

Verb

sebre trans., intr.

1. (balear) saber

   «Heu de sebre, idò, que a Ciutat hi havia un capellà de la Seu que de mal nom li deien es Capellà de sa Llonja.» (Pere d'A. Penya, «Es capellà moro de sa Llonja» (pàg. 30), dins de Pràctiques de transcripció fonètica d'Antoni I. Alomar, 2002.)

Miscel·lània

• Síl·labes: se·bre (2)
• Anagrames: brees, rebes, rebés