Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈtɾuk/
  • Rimes: -uk
  • Etimologia: De trucar, d’origen onomatopeic pels cops, segle XIV.

NomModifica

truc m. ‎(plural trucs)

  1. Acció enginyosa que aconsegueix un efecte insospitat.
  2. (billar) Acció i efecte d'una bola de topar amb una altra en el transcurs d'una partida.
  3. (bitlles catalanes) Element llançat amb la mà que consisteix en una bola de fusta, propi de la modalitat pallaresa.
  4. Joc de cartes jugat habitualment per parelles i en què cada bàndol intenta puntuar a través de dos jocs simultanis, el truc i l'envit.
  5. Un dels dos jocs que formen el joc de truc, consistent en guanyar dues bases de tres.
  6. (videojocs) Acció enginyosa en què, per mitjà de la introducció d'un codi amagat, el jugador aconsegueix accedir a continguts addicionals d'un videojoc o millorar les habilitats del seu personatge.
  7. trucada

SinònimsModifica

  • (bitlles catalanes) curro

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

truc

  1. (balear, alguerès) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trucar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /tʁyk/

NomModifica

truc m. ‎(plural trucs)

  1. truc
  2. (col·loquial) daixò, daixonses

SinònimsModifica