truque

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈtɾu.kə/, occidental /ˈtɾu.ke/
• Rimes: -uke

Verb

truque

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trucar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trucar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trucar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trucar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈtɾu.ke/

Americà: alt /ˈt͡su.k(e)/, baix /ˈtɾu.ke/

• Rimes: -uke
• Etimologia: Del català truc.

Nom

truque m. ‎(plural truques)

1. (jocs de cartes) truc

Miscel·lània

• Síl·labes: tru·que (2)