Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈdaɲ/
  • Rimes: -aɲ
  • Etimologia: Del català antic dan, del llatí damnum, segle XIV.[1]

dany m. (plural danys)

  1. Mal causat voluntàriament o involuntària pel qual es té dret a una compensació.

Traduccions

modifica

dany

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de danyar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

modifica
  1. Coromines, Joan. «DECat. III, 19b47-54». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.