damnum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdam.nʊm/
• Etimologia: De *daminum, forma neutra d’un antic participi de dare ‎(«donar, concedir»). Els antics romans consideraven que un votum era un contracte amb la divinitat i per això ve l'expressió damnatus voto o damnatus voti, que vol dir que la petició ha estat concedida pels déus.

Segons d'altres, per exemple Marc Terenci Varród, deriva de *dapnum, cognat del grec δαπάνη ‎(dapánē, «despesa, consum») i amb daps ‎(«banquet»).

Nom

damnum m. ‎(genitiu damnī)

1. dany, injúria
2. multa, càstig

   Exsilio, damno coercere.

   Castigar amb l'exili forçat.

3. pèrdua econòmica, reducció

   Exercitum duarum cohortium damno reducit.

   Ell port el seu exèrcit reduït en dues cohorts.

Declinació

2a declinació -um, -ī

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	damnum	damna
Vocatiu	damnum	damna
Acusatiu	damnum	damna
Genitiu	damnī	damnōrum
Datiu	damnō	damnīs
Ablatiu	damnō	damnīs