votum

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwoː.tʊm/
• Etimologia: Del verb voveō

Nom

vōtum n. ‎(genitiu vōtī)

2a declinació -um, -ī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vōtum	vōta
Vocatiu	vōtum	vōta
Acusatiu	vōtum	vōta
Genitiu	vōtī	vōtōrum
Datiu	vōtō	vōtīs
Ablatiu	vōtō	vōtīs

1. prometença, vot
2. voluntat, intenció
3. pregària

Relacionats

• vōtifer
• vōtīvitās
• vōtīvus
• vōtus
• voveō

Adjectiu

vōtum

1. nominatiu neutre singular de vōtus
2. acusatiu masculí singular de vōtus
3. acusatiu neutre singular de vōtus
4. vocatiu neutre singular de vōtus

Verb

vōtum

1. supí acusatiu de voveō