Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈkɔɫp/
  • Etimologia: Del llatí vulgar *colupu(m), segle XIII, del clàssic colaphus, del grec antic κόλαφος ‎(kólaphos, «bufetada»).

NomModifica

colp m. ‎(plural colps)

  1. (valencià, eivissenc) forma alternativa de cop

VariantsModifica

DerivatsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Anagrama: clop (alfagrama)

Vegeu tambéModifica