Potser volíeu: PRESUMIR


Català
modifica

Oriental:  /pɾə.zuˈmi/
Occidental:  nord-occidental /pɾe.zuˈmi/, valencià /pɾe.zuˈmiɾ/

Verb modifica

presumir trans., intr.

  1. Creure i fer notar el fet de posseir una qualitat, un mèrit, atribut, etc.
    «Jo crec que els primers que van qualificar de sagrat aquest mal foren homes del tipus dels fetillers, purificadors, xarlatans i engalipadors, encara avui existents, i que, també, presumeixen de molta pietat i de molta saviesa.» ([1])
  2. Sospitar o creure que succeeix un cosa o fet basant-se en pistes, senyals, etc.
    «Els actes de les administracions públiques subjectes al dret administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la data en què es dicten, llevat que s'hi disposi altrament.» ([2])

Conjugació modifica

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Falsos amics modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: pre·su·mir (3)

Vegeu també modifica

  1. Josep Lluís Barona Vilar, Malaltia i cultura, 1994
  2. article 57 de la Llei de Procediment Administratiu Comú de le Administracions Públiques 39/2015


Castellà
modifica

Peninsular: /pɾe.suˈmiɾ/
Americà: alt /p(ɾe).suˈmiɾ/, baix /pɾe.suˈmiɾ/

Verb modifica

presumir ‎(present presumo, passat presumí, futur presumiré)

  1. presumir

Conjugació modifica


Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: pre·su·mir (3)