Potser volíeu: te, TE, Te,

Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈte/
  • Rimes: -e
  • Homòfon: te

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tenir
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir

L'imperatiu s'usa sense pronoms febles. Normalment indica que es prengui allò que s’ofereix. En altres contexts del verb s’usen els imperatius ten o tingues.

Miscel·lània

modifica
  • Anagrama: et (alfagrama)

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈte/
  • Rimes: -e
  • Homòfon: te
  • Etimologia: Del xinès ‎(chá), pronunciat a la varietat min nan.

 m. ‎(plural tés)

  1. te

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica
  • Article corresponent a la   Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre
  • . Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 agost 2014].

Francès

modifica
  • Pronúncia: /te/

 m. ‎(plural tés)

  1. te (lletra T/t)
  2. (golf) tee

Sinònims

modifica

Vegeu també

modifica
  • . Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].