Potser volíeu: te, TE, Te,


Català
Modifica

  • Pronúncia: /ˈte/
  • Rimes: -e
  • Homòfon: te
  • Anagrama: et (alfagrama)

VerbModifica

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tenir
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir

NotaModifica

L'imperatiu s'usa sense pronoms febles. Normalment indica que es prengui allò que s’ofereix. En altres contexts del verb s’usen els imperatius ten o tingues.


Castellà
Modifica

NomModifica

 m. ‎(plural tés)

  1. te

Vegeu tambéModifica

  • . Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 agost 2014].


Francès
Modifica

NomModifica

 m. ‎(plural tés)

  1. te (lletra T/t)
  2. (golf) tee

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • . Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].