té

Potser volíeu: te, TE, Te, tè

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈte/
Rimes: -e
Homòfon: te

Verb

té

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tenir.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir.

Notes

L'imperatiu té s'usa sense pronoms febles. Normalment, indica que es prengui allò que s’ofereix. En altres contexts del verb s’usen els imperatius tingues, ten o tin.

Miscel·lània

Anagrama: et ^(alfagrama)

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈte/
Rimes: -e
Homòfon: te
Etimologia: Del xinès 茶 ‎(chá), pronunciat tê a la varietat min nan.

Nom

té m. ‎(plural tés)

te

Derivats

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre té
té. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 agost 2014].

Francès

Pronúncia: /te/

Nom

té m. ‎(plural tés)

te (lletra T/t)
(golf) tee

Sinònims

tee

Vegeu també

té. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].