té
Català
modifica
Verb modifica
té
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tenir
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tenir
Nota modifica
L'imperatiu té s'usa sense pronoms febles. Normalment indica que es prengui allò que s’ofereix. En altres contexts del verb s’usen els imperatius ten o tingues.
Miscel·lània modifica
- Anagrama: et (alfagrama)
Castellà
modifica
Nom modifica
té m. (plural tés)
Derivats modifica
Vegeu també modifica
- Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre té
- té. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 agost 2014].
Francès
modifica
- Pronúncia: /te/
Nom modifica
té m. (plural tés)
Sinònims modifica
Vegeu també modifica
- té. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].