Hera

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɛ.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɛ.ɾa/
	valencià /ˈɛ.ɾa/, /ˈɛ.ɾɛ/

• Rimes: -ɛɾa
• Etimologia: Del llatí Hēra, del grec antic Ἥρα ‎(Hḗra).

Nom propi

Hera

1. (mitologia grega) Deessa grega del matrimoni i del naixement, filla de Cronos i Rea, i germana de Zeus.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Hera ^(en)
• Castellà: Hera ^(es)
• Francès: Héra ^(fr)
• Italià: Era ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: He·ra (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Homòfon: era
• Etimologia: Del llatí Hēra, del grec antic Ἥρα ‎(Hḗra).

Nom propi

Hera f.

1. Hera

Miscel·lània

• Síl·labes: He·ra (2)
• Anagrama: haré

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà