Potser volíeu: -ena, ENA


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈe.nə/, occidental /ˈe.na/
  • Rimes: -ena
  • Etimologia: Del castellà ene.

NomModifica

ena f. ‎(plural enes)

  1. Lletra n/N.

VariantsModifica

  • ene (valencià)
  • en (tradicional)

NotesModifica

No s’apostrofa davant l’article (la ena) com a excepció pels noms de lletres.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: en·a (2)
  • Anagrama: ane (revers)

Vegeu tambéModifica


Ibèric
Modifica

  • Pronúncia(i): /ena/

Nom propiModifica

ena ‎(   )

  1. Formant d’antropònims bimembres

DerivatsModifica


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈe.no̞/

NomModifica

ena f. ‎(plural enas o enes [aranès])

  1. ena, nom de la lletra n/N

ContraccióModifica

ena f. ‎(en + era, masculí en, plural enas o enes [aranès])

  1. (gascó pirinenc) a la, en la