tara

Potser volíeu: tarà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈta.ɾə/, occidental /ˈta.ɾa/
• Rimes: -aɾa
• Etimologia: De l'àrab طَرْحَة ‎(ṭáraḥ, «allò que es tira, que s'aparta, deducció»), segle XIII.
• Anagrama: rata

Nom

ta·ra f. ‎(plural tares)

1. Pes que cal restar d'una pesada corresponent al contenidor que conté l'objecte per pesar.
2. Defecte d'una persona o d'un objecte.

Verb

ta·ra

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tarar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tarar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC