Potser volíeu: -c, c, c., C., c/, C, Ç, ć, Ć, ĉ, Ĉ, ċ, Ċ, č, Č, с, С, ҫ, Ҫ, ¢, ,

Català

modifica
 
Placa de carrer amb una Ç cal·ligràfica
  • Origen: Enllaç del grup ci, escrit ci, usat en català antic per a representar el so /ts/ del llatí vulgar evolucionat del clàssic ce, ci i ti seguits de vocal. A partir del segle XIII va convergir amb /s/ sent d’ús minoritari durant els segles XVIII i XIX, recuperat posteriorment per motius etimològics. Tradicionalment explicat a partir de la cedilla del castellà antic (enllaç de cz), està documentat en romanç català de l’any 1011.[1]

ç ‎(minúscula, majúscula Ç)

  1. Lletra c amb trenc diacrític.

Sinònims

modifica

Relacionats

modifica

Alfabet català: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü, ç Ç, l·l L·L

Vegeu també

modifica
  1. Jesús Alturo i Tània Alaix, «L’origen de la ce trencada», Núvol, 05/02/2022

Francès

modifica

ç ‎(minúscula, majúscula Ç)

  1. Lletra c amb diacrític.

Sinònims

modifica

Relacionats

modifica

Alfabet francès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, â Â, æ Æ, ç Ç, è È, é É, ê Ê, ë Ë, î Î, ï Ï, ô Ô, œ Œ, ù Ù, û Û, ü Ü, ÿ Ÿ

  • Etimologia: Procedent de la lletra c de l'alfabet llatí.

ç ‎(minúscula, majúscula Ç)

  1. Quarta lletra de l'alfabet turc, que representa el so /tʃ/.
    Ex.: keçi /ketʃi/

Vegeu també

modifica