ç
Català
modifica
- Origen: Enllaç del grup ci, escrit ci, usat en català antic per a representar el so /ts/ del llatí vulgar evolucionat del clàssic ce, ci i ti seguits de vocal. A partir del segle XIII va convergir amb /s/ sent d’ús minoritari durant els segles XVIII i XIX. Va ser restaurada per motius etimològics a proposta de Marià Aguiló, recollida per Pompeu Fabra.[1] Tradicionalment explicat a partir de la cedilla del castellà antic (enllaç de cz), està documentat en romanç català de l’any 1011.[2]
Lletra
modificaVegeu també
modifica- ↑ Antoni I. Alomar, Aina Moll, «El català modern, obra de mallorquins», Línia directa, vol. X, pàg. 15, 2002
- ↑ Jesús Alturo i Tània Alaix, «L’origen de la ce trencada», Núvol, 05/02/2022