àlgebra

Potser volíeu: algebra, Algebra, álgebra, algebră

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈaʎ.ʒə.βɾə/ⓘ, balear /ˈaɫ.ʒə.bɾə/
Occidental:	/ˈaɫ.d͡ʒe.bɾa/

• Etimologia: Del llatí medieval algebra, de l'àrab جبر ‎(al-ǧäbr, «reducció»).

Nom

àlgebra f. ‎(normalment en singular, plural àlgebres)

1. Part de les matemàtiques, que estudia les operacions amb nombres i, quan correspon, també amb incògnites, les quals típicament son representades per lletres.
2. Àlgebra booleana o de Boole. Aquella que es fa amb valors booleans (cert o fals) i operadors booleans i que com a resultat sempre dóna un valor booleà. S'utilitza en informàtica, electrònica digital, filosofia i matemàtiques.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Algebra ^(de)
• Anglès: algebra ^(en)
• Basc: aljebra ^(eu)
• Castellà: álgebra ^(es)
• Esperanto: algebro ^(eo)
• Francès: algèbre ^(fr)
• Gallec: álxebra ^(gl) f.
• Italià: algebra ^(it)
• Occità: algèbra ^(oc)
• Romanès: algebră ^(ro) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: àl·ge·bra (3)
• Anagrames: alberga, albergà, blegarà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot