Francès

modifica
  • Pronúncia: /e.klaˈte/
  • Etimologia: Del francès antic esclater, procedent del fràncic *slaitan.

éclater

  1. rebentar
  2. esclatar
    La bombe éclata en tombant.
    La bomba va esclatar quan va caure.
  3. asclar
    Ce bois a éclaté.
    Aquesta fusta s'ha asclat.
  4. esclafir, petar
    Elle a éclaté de rire.
    Ella ha esclafit a riure.
  5. apassionar-se
    Ce débat m’éclate totalement.
    aquest debat m'apassiona totalment.

Conjugació

modifica

Vegeu també

modifica
  • éclater. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 16 agost 2014].