Català
Modifica

Oriental: /rə.βənˈta/
Occidental: nord-occidental /re.βenˈta/, valencià /re.βenˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: rebentà
  • Etimologia: Incerta, potser del llatí repente ‎(«de sobte»), o de ventrālis en el sentit de («tallar el ventre») per sacrificar un animal.
  • Anagrama: Taberner

VerbModifica

re·ben·tar intr., trans., pron. ‎(pronominal rebentar-se)

  1. Estripar-se una bossa per estar massa plena o qualsevol embolcall per excés de contingut.
    «Butxana li observà la remenadissa de cul quan tornava al taulell, magrós i a punt de rebentar-li els pantalons.» [1]
  2. Amenaça de matar o copejar molt fortament, trencant o badant alguna part del cos.
    «Et juro que si no tanques la boca, et rebentaré el cap... d'un tret.» [2]
    «El porc s'havia aixecat del tot. - Et rebentaré la cara, desgraciat ! — va cridar.» [3]
  3. Trencar-se una conducció a causa de la pressió.
    «Li vaig explicar que l'aneurisma era molt petit i que potser no es rebentaria mai.» [4]
    «Al meu país havien rebentat les canonades per unes sobtades inundacions.» [5]
  4. Sentir-se esgotat físicament.
    «Marfa i Gueràssim encara dormien, estaven rebentats, no estaven acostumats a fer viatges tan llargs.» [6]
  5. Espatllar el bon funcionament d'alguna cosa.
    «... anar a barallar-se amb els comunistes a les portes de les fàbriques, rebentar vagues amb barres de ferro,...» [7]

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Ferran Torrent, No emprenyeu el comissari!, 1997
  2. Javier Ruescas, Tempus fugit: Tempus fugit. Els lladres d'ànimes, 2011
  3. Roger Tartera, Quan es fa clar, 2002
  4. Henry Marsh, Sobretot no facis mal, 2016
  5. Susana Rafart, Un cor grec: memòria i notes d'un viatge, 2006
  6. Francesc Serés, Contes russos, 2013
  7. Vicenç Villatoro, La claror del juliol, 1997