Català

modifica

repens

  1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de repensar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: re·pens (2)
  • Anagrama: prenés
  • Pronúncia(i): /ˈreː.pɛns/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeropea u̯er-3 ‎(«girar, doblegar»), que també originà en grec ῥέπω ‎(rhépō, «inclinar-se la balança»).

Adjectiu

modifica

rēpēns m. f. n. ‎(genitiu rēpentis)

  1. sobtat, inesperat
    «'Repenti’ fulminis ictu.» ([1])
    De sobte impactà un llamp

Declinació

modifica

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu rēpēns rēpentēs rēpentia
Vocatiu rēpēns rēpentēs rēpentia
Acusatiu rēpentem rēpēns rēpentēs rēpentia
Genitiu rēpentis rēpentium
Datiu rēpentī rēpentibus
Ablatiu rēpentī rēpentibus

Vegeu també

modifica
  • Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Woerterbuch, 1956 p.1156
  1. Lucreci, De rerum natura, V.400