Català

modifica
Oriental:  /bəˈða/
Occidental:  nord-occidental /baˈða/
valencià /baˈðaɾ/, /baˈða/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfons: badà, vedar, vedà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *batare, de bat ‎(«soroll produït en retirar la trompeta de la boca»), segle XIV.

badar intr., trans., pron. ‎(pronominal badar-se)

  1. Restar més o menys obert.
  2. Obrir al llarg.
    Aquella dona va caure pel penya-segat i es va badar el cap.
  3. badar la boca
  4. Mirar encuriosit, abstret.
  5. Estat distret sense posar atenció allà on caldria.

Compostos i expressions

modifica

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: bado, bada, badem

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica

badar

  1. badar

Conjugació

modifica

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica