Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /uˈβɾi/
Occidental: nord-occidental /oˈβɾi/, valencià /oˈβɾiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí aperīre sota una forma vulgar *operīre, segle XIV.

VerbModifica

o·brir trans., intr., pron. ‎(pronominal obrir-se)

  1. Fer accessible l'interior d'una cosa llevant o movent allò que la tanca o clou o separant dues parts juntes, possibilitant una solució de continuïtat entre elles.
    Obrir una caixa de sabates. Se li ha obert la ferida.
  2. Fer accessible alguna cosa en general.
    La casa està oberta a tothom.
  3. Moure o llevar allò que impedeix l'eixida o l'entrada.
    L'obriré la porta perquè puga entrar.
  4. Moure dues o més parts d'un objecte o cos unides per un punt articulatori provocant un angle més gran.
    Obrir un compàs, un llibre, un paraigua, un ventall, la mà, les ales d'una au...

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: obro, obre, obrim

Compostos i expressionsModifica

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: obrir