Català

modifica
Oriental:  central /uˈβɾi/
balear /oˈbɾi/, /uˈbɾi/
Occidental:  nord-occidental /oˈβɾi/
valencià /oˈbɾiɾ/, /oˈβɾi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: obrí
  • Etimologia: Del llatí aperīre sota una forma vulgar *operīre, segle XIV.

obrir trans., intr., pron. ‎(pronominal obrir-se)

  1. Fer accessible l'interior d'una cosa llevant o movent allò que la tanca o clou o separant dues parts juntes, possibilitant una solució de continuïtat entre elles.
    Obrir una caixa de sabates. Se li ha obert la ferida.
  2. Fer accessible alguna cosa en general.
    La casa està oberta a tothom.
  3. Moure o llevar allò que impedeix l'eixida o l'entrada.
    L'obriré la porta perquè puga entrar.
  4. Moure dues o més parts d'un objecte o cos unides per un punt articulatori provocant un angle més gran.
    Obrir un compàs, un llibre, un paraigua, un ventall, la mà, les ales d'una au...

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: obro, obre, obrim
Vocal rizotònica: /ɔ/

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: o·brir (2)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: obrir