ínclit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈiŋ.kɫit/
• Etimologia: Del llatí inclĭtus, segle XIV.

Adjectiu

ínclit m. ‎(femení ínclita, plural masculí ínclits, plural femení ínclites)

1. Il·lustre.

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: ín·clit (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB