Potser volíeu: 0, -o, o, O, ò, Ò, ó, , Ó, Ø, ο, Ο, ό, Ό
  • Pronúncia: /øː/
  • Etimologia: Del suec antic ø, del norrè ey. Primera atestació segle XI, suec rúnic øy. Cognat amb el danès ø, islandès ey, feroès oy, noruec bokmål i nynorsk øy. Compareu amb el baix alemany mitjà ouwe, neerlandès mitjà owe, anglès antic īeg/īg, alt alemany antic ouwa (alemany Aue).

ö c. ‎(plural indefinit öar, plural definit öarna)

  1. illa, illot
    Hon simmade ut till ön.
    Va nedar fins a l'illa.
  2. (figurat)
    En ö av trygghetUna illa de seguretat

Derivats

modifica

Sinònims

modifica

Relacionats

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

modifica
  • Etimologia: De la lletra ö de l'alfabet alemany.

ö ‎(minúscula, majúscula Ö)

  1. Dinovena lletra de l'alfabet turc, que representa el so /œ/.
    Ex.: ölmek /œlˈmɛc/

Vegeu també

modifica