αἰών

Grec antic

• Pronúncia: /ai̯.ɔ̌ːn/ (s. V aC), /ɛˈon/ (s. IV dC)
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *h₂eyu- («força vital, eternitat»), cognat del llatí aevum.

Nom

αἰών ‎(aiṓn) m. ‎(genitiu αἰῶνος)

1. durada d'una vida
2. període llarg de temps de durada sense concretar: era, edat, època
3. eternitat
4. (gnosticisme) eó