κύριος

Grec

• Etimologia: Del grec antic κύριος ‎(kýrios).

Nom

κύριος ‎(kírios) m. ‎(plural κύριοι)

1. senyor, abreviacions: κ. ‎(k.), κος ‎(kos)

Grec antic

• Pronúncia: /ky̌ː.ri.os/ (s. IV aC); /ˈky.ri.os/ (s. I dC); /ˈcy.ri.os/ (s. X)
• Etimologia: De κῦρος ‎(kŷros, «supremacia»).

Adjectiu

κῡ́ρῐος ‎(kȳ́rios) m. ‎(femení κῡρῐ́ᾱ, neutre κῡ́ρῐον)

1. (persones) governant
2. (coses) decisiu, crític, vàlid, legal
3. (temps) establert
4. (llenguatge) literal
5. principal

Nom

κῡ́ρῐος ‎(kȳ́rios) m. ‎(genitiu κῡρίου)

1. senyor
2. amo
3. governant

Variants

• κῡ́ρις ‎(kȳ́ris) (koiné)
• κῦρρος ‎(kŷrrhos) (tessalònic)

Derivats

• κῡριακός ‎(kȳriakós)
• κῡριεύω ‎(kȳrieúō)
• κῡριολεξία ‎(kȳriolexía)
• κῡριολογία ‎(kȳriología)
• κῡρίως ‎(kȳríōs)