amo
Potser volíeu: amò
Català
Modifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central ⓘ, balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/
- Occidental: /ˈa.mo/
- Etimologia: Forma masculina de l’antic ama («dida»), segle XIV, del mossàrab *amma («posseïdor de béns»).
Nom Modifica
amo m. (plural amos, femení ama)
- Propietari i senyor d'alguna cosa.
- cap de casa
- (mallorquí, menorquí) masover
Sinònims Modifica
Notes Modifica
En balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.
Traduccions Modifica
Traduccions
Verb Modifica
amo
- (central, nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
- (nord-occidental col·loquial) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
- (nord-occidental col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar
Variants Modifica
Miscel·lània Modifica
Vegeu també Modifica
Castellà
Modifica
Nom Modifica
amo m. (plural amos, femení ama)
Sinònims Modifica
Verb Modifica
amo
Miscel·lània Modifica
Vegeu també Modifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amo
Italià
Modifica
Verb Modifica
amo
Llatí
Modifica
- Pronúncia(i): /ˈa.moː/
- Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- («mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- («prendre»), segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- («unió»).
Verb Modifica
amō (1a present?), amās (2a present), amāre (infinitiu), amāvī (perfet), amātum (supí)
- estimar, jo estimo
- Amare aliquem ex animo.
- Estimar algú amb tota l'ànima.
- tenir relacions sexuals
- Abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila.
- Després d'això Samsó va anar a Gaza i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.