amo
Potser volíeu: amò
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈa.mu/, balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/
- Occidental: /ˈa.mo/
|
(fitxer) |
- Etimologia: Forma masculina de l’antic ama («dida»), segle XIV, del mossàrab *amma («posseïdor de béns»).
NomModifica
amo m. (plural amos, femení ama)
- Propietari i senyor d'alguna cosa.
- cap de casa
- (mallorquí, menorquí) masover
SinònimsModifica
NotesModifica
En balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.
TraduccionsModifica
Traduccions: amo
VerbModifica
amo
- (central, nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
- (nord-occidental col·loquial) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
- (nord-occidental col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar
VariantsModifica
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
ItaliàModifica
VerbModifica
amo
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ˈa.moː/
- Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- («mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- («prendre»), segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- («unió»).
VerbModifica
amō (1a present?), amās (2a present), amāre (infinitiu), amāvī (perfet), amātum (supí)
- estimar, jo estimo
- Amare aliquem ex animo.
- Estimar algú amb tota l'ànima.
- tenir relacions sexuals
- Abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila.
- Després d'això Samsó va anar a Gaza i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.