amo
Potser volíeu: amò
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/ Occidental: /ˈa.mo/
- Etimologia: Forma masculina de l’antic ama («dida»), segle XIV, del mossàrab *amma («posseïdor de béns»).
Nom
modificaamo m. (plural amos, femení ama)
- Propietari i senyor d'alguna cosa.
- cap de casa
- (mallorquí, menorquí) masover
Sinònims
modificaNotes
modificaEn balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.
Traduccions
modificaVerb
modificaamo
- (central, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar.
- (nord-occidental col·loquial) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar.
- (nord-occidental col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar.
Variants
modificaMiscel·lània
modificaVegeu també
modificaCastellà
modificaItalià
modificaLlatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈa.moː/
- Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- («mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- («prendre»), segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- («unió»).
Verb
modificaamō (1a present?), amās (2a present), amāre (infinitiu), amāvī (perfet), amātum (supí)
- estimar, jo estimo
- Amare aliquem ex animo.
- Estimar algú amb tota l'ànima.
- tenir relacions sexuals
- Abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila.
- Després d'això Samsó va anar a Gaza i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.