Potser volíeu: amò


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈa.mu/, balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/
Occidental: /ˈa.mo/
  • Etimologia: Forma masculina de l’antic ama ‎(«dida»), segle XIV, del mossàrab *amma ‎(«posseïdor de béns»).
  • Anagrames: maó, oma

NomModifica

a·mo m. ‎(plural amos, femení ama)

  1. Propietari i senyor d'alguna cosa.
  2. cap de casa
  3. (mallorquí, menorquí) masover

SinònimsModifica

NotesModifica

En balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.

TraduccionsModifica

VerbModifica

a·mo

  1. (central, nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
  2. (nord-occidental col·loquial) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
  3. (nord-occidental col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar

VariantsModifica

Vegeu tambéModifica


Italià
Modifica

VerbModifica

amo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de amare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈa.moː/
  • Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- ‎(«mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- ‎(«prendre»),segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- ‎(«unió»).

VerbModifica

amō ‎(1a present?), amās ‎(2a present), amāre ‎(infinitiu), amāvī ‎(perfet), amātum ‎(supí)

  1. estimar, jo estimo
    Ex.: Amare aliquem ex animo - «Estimar algú amb tota l'ànima.»
  2. tenir relacions sexuals
    Ex.: abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila — «Després d'això Samsó va anar a Gaza ;i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.»

DerivatsModifica