Potser volíeu: amò


Català
Modifica

Oriental: central /ˈa.mu/, balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/
Occidental: /ˈa.mo/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Forma masculina de l’antic ama ‎(«dida»), segle XIV, del mossàrab *amma ‎(«posseïdor de béns»).

NomModifica

amo m. ‎(plural amos, femení ama)

  1. Propietari i senyor d'alguna cosa.
  2. cap de casa
  3. (mallorquí, menorquí) masover

SinònimsModifica

NotesModifica

En balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.

TraduccionsModifica

VerbModifica

amo

  1. (central, nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
  2. (nord-occidental col·loquial) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
  3. (nord-occidental col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·mo (2)
  • Anagrames: maó, oma

Vegeu tambéModifica


Italià
Modifica

VerbModifica

amo

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de amare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈa.moː/
  • Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- ‎(«mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- ‎(«prendre»), segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- ‎(«unió»).

VerbModifica

amō ‎(1a present?), amās ‎(2a present), amāre ‎(infinitiu), amāvī ‎(perfet), amātum ‎(supí)

  1. estimar, jo estimo
    Amare aliquem ex animo.
    Estimar algú amb tota l'ànima.
  2. tenir relacions sexuals
    Abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila.
    Després d'això Samsó va anar a Gaza i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.

DerivatsModifica