amo
Potser volíeu: amò
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈa.mu/, balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/
- Occidental: /ˈa.mo/
|
(fitxer) |
- Etimologia: Forma masculina de l’antic ama («dida»), segle XIV, del mossàrab *amma («posseïdor de béns»).
NomModifica
amo m. (plural amos, femení ama)
- Propietari i senyor d'alguna cosa.
- cap de casa
- (mallorquí, menorquí) masover
SinònimsModifica
NotesModifica
En balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.
TraduccionsModifica
Traduccions
VerbModifica
amo
- (central, nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
- (nord-occidental col·loquial) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
- (nord-occidental col·loquial) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar
VariantsModifica
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
CastellàModifica
NomModifica
amo m. (plural amos, femení ama)
SinònimsModifica
VerbModifica
amo
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amo
ItaliàModifica
VerbModifica
amo
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ˈa.moː/
- Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- («mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- («prendre»), segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- («unió»).
VerbModifica
amō (1a present?), amās (2a present), amāre (infinitiu), amāvī (perfet), amātum (supí)
- estimar, jo estimo
- Amare aliquem ex animo.
- Estimar algú amb tota l'ànima.
- tenir relacions sexuals
- Abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila.
- Després d'això Samsó va anar a Gaza i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.