Potser volíeu: a mí, amí


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈa.mi/
  • Rimes: -ami

VerbModifica

ami

  1. (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar
  2. (oriental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar
  3. (oriental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar
  4. (oriental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amar

VariantsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·mi (2)
  • Anagrames: mai, mia


Basc
Modifica

NomModifica

ami anim.

  1. bacoreta ratllada

SinònimsModifica

DeclinacióModifica



Francès
Modifica

  • Pronúncia: /a.mi/
  • Etimologia: Del llatí amicus.

NomModifica

ami m. ‎(plural amis, femení amie)

  1. amic

RelacionatsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: a·mi (2)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre ami


Italià
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈaː.mi/

VerbModifica

ami

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de amare
  2. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de amare
  3. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de amare
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de amare
  5. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de amare

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: à·mi (2)