Potser volíeu: a mí, amí

Català

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈa.mi/
  • Rimes: -ami

ami

  1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar.
  2. (oriental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar.
  3. (oriental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar.
  4. (oriental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amar.

Variants

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mi (2)
  • Anagrames: mai, mia

ami anim.

  1. bacoreta ratllada

Sinònims

modifica

Declinació

modifica


Esperanto

modifica
  • Pronúncia(i): /ˈa.mi/
  • Etimologia: De l'arrel √am i la desinència -i.

ami ‎(present amas, passat amis, futur amos, condicional amus, volitiu amu)

  1. amar, estimar

Conjugació

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mi (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre ami

Francès

modifica
  • Pronúncia: /a.mi/
  • Etimologia: Del llatí amicus.

ami m. ‎(plural amis, femení amie)

  1. amic

Relacionats

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mi (2)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre ami

Italià

modifica
  • Pronúncia: /ˈaː.mi/

ami

  1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de amare
  2. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de amare
  3. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de amare
  4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de amare
  5. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de amare

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: à·mi (2)