amote

Català

Verb

amote

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amotar-se
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amotar-se
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amotar-se
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amotar-se

Miscel·lània

• Síl·labes: a·mo·te (3)
• Anagrama: ometa

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈmo.te/

Verb

amote

1. participi passiu adverbial futur de ami