Català

modifica

amote

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amotar-se.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amotar-se.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amotar-se.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb amotar-se.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·mo·te (3)
  • Anagrama: ometa

Esperanto

modifica
  • Pronúncia(i): /aˈmo.te/

amote

  1. participi passiu adverbial futur de ami