superior

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.pə.ɾiˈor/ⓘ, balear /su.pə.ɾiˈo/
Occidental:	/su.pe.ɾiˈoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí superior, segle XVII. Doblet del patrimonial sobirà.

Adjectiu

superior inv. ‎(plural superiors)

1. D'un nivell més alt.
2. Més perfecte.

Sinònims

• alt, elevat
• excel·lent

Traduccions

d'un nivell més alt

• Anglès: higher ^(en), superior ^(en)
• Castellà: superior ^(es)
• Francès: supérieur ^(fr)
• Italià: superiore ^(it)

Nom

superior m. f. ‎(plural superiors)

1. Persona situada jeràrquicament per sobre i amb poder.

Sinònims

• amo, cabdill, cacic, cap, capitost, patró, senyor
• cap, director, encarregat, gerent, patró, president, propietari, responsable

Traduccions

Jeràrquicament per sobre

• Alemany: Vorgesetzter ^(de) m.
• Anglès: superior ^(en)
• Castellà: superior ^(es)
• Francès: supérieur ^(fr)
• Italià: superiore ^(it)

Nom

superior m. ‎(plural superiors, femení superiora)

1. Persona responsable d’una congregació o comunitat religiosa.

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pe·ri·or (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: superior

Anglès

• Pronúncia: /suːˈpɪəri.ə(r)/
• Etimologia: Del llatí superior.

Adjectiu

superior ‎(no comparable)

1. superior (en dignitat)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /su.peˈɾjoɾ/

Americà: alt /su.p(e)ˈɾjoɾ/, baix /su.peˈɾjoɾ/

• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí superior.

Adjectiu

superior inv. ‎(plural superiores)

1. superior

Nom

superior m. f. ‎(plural superiores)

1. superior

Miscel·lània

• Síl·labes: su·pe·rior (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊˈpɛ.rɪ.ɔr/
• Etimologia: Derivat de superus.

Adjectiu

superior m., f., superius n.

1. superior

   Superior domus ― La part superior de l'habitatge.

2. anterior, precedent

   Superius bellum Punicum. ― L'anterior guerra contra els cartaginesos.

3. el més vell

   Superior Dionisus ― Dionís el vell

   Omnes superioris aetatis. ― Tots aquells d'edat més avançada.

Declinació

Tercera declinació, variant comparatiu.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	superior	superius		superiōrēs	superiōra
Vocatiu	superior	superius		superiōrēs	superiōra
Acusatiu	superiōrem	superius		superiōrēs	superiōra
Genitiu	superiōris			superiōrum
Datiu	superiōrī			superiōribus
Ablatiu	superiōre			superiōribus