Català
Modifica

Oriental: central /su.pə.ɾiˈor/, balear /su.pə.ɾiˈo/
Occidental: /su.pe.ɾiˈoɾ/

AdjectiuModifica

superior inv. ‎(plural superiors)

  1. D'un nivell més alt.
  2. Més perfecte.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

superior m. f. ‎(plural superiors)

  1. Persona situada jeràrquicament per sobre i amb poder.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

superior m. ‎(plural superiors, femení superiora)

  1. Persona responsable d’una congregació o comunitat religiosa.

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: su·pe·ri·or (4)

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /suːˈpɪəri.ə(r)/
  • Etimologia: Del llatí superior.

AdjectiuModifica

superior ‎(no comparable)

  1. superior (en dignitat)


Castellà
Modifica

Peninsular: /su.peˈɾjoɾ/
Americà: alt /su.p(e)ˈɾjoɾ/, baix /su.peˈɾjoɾ/

AdjectiuModifica

superior inv. ‎(plural superiores)

  1. superior

NomModifica

superior m. f. ‎(plural superiores)

  1. superior

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: su·pe·rior (3)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /sʊˈpɛ.rɪ.ɔr/
  • Etimologia: Derivat de superus.

AdjectiuModifica

superior m., f., superius n.

  1. superior
    Superior domusLa part superior de l'habitatge.
  2. anterior, precedent
    Superius bellum Punicum.L'anterior guerra contra els cartaginesos.
  3. el més vell
    Superior DionisusDionís el vell
    Omnes superioris aetatis.Tots aquells d'edat més avançada.

DeclinacióModifica

Tercera declinació, variant comparatiu.

Cas Singular Plural
Masc./Fem. Neutre Masc./Fem. Neutre
Nominatiu superior superius superiōrēs superiōra
Vocatiu superior superius superiōrēs superiōra
Acusatiu superiōrem superius superiōrēs superiōra
Genitiu superiōris superiōrum
Datiu superiōrī superiōribus
Ablatiu superiōre superiōribus