sobirà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /su.βiˈɾa/, balear /so.biˈɾa/, /su.biˈɾa/

Occidental: /so.βiˈɾa/

• Rimes: -a
• Etimologia: Del llatí vulgar *superiānu, segle XIV, de *superione per canvi de terminació influït per medianus, dissimilació de superiōrem, ablatiu de superior ‎(«el de més amunt»), comparatiu de superus. Doblet del cultisme superior.

Adjectiu

sobirà m. ‎(femení sobirana, plural masculí sobirans, plural femení sobiranes)

1. Que està per sobre de tots els altres, que arriba al grau màxim.
2. Que està situat en un nivell superior a un altre.

Antònims

• jussà

Nom

sobirà m. ‎(plural sobirans, femení sobirana)

1. Persona que té l'autoritat suprema o sobirania dins un estat. Antigament a l'alta edat mitjana també se li deia un sobirà a les tinences d'un camperol.
2. Antiga moneda d'or anglesa equivalent a 20 xílings.

Traduccions

Autoritat suprema

• Alemany: Souverän ^(de)
• Anglès: sovereign ^(en)
• Búlgar: сувере́н ^(bg) m.
• Castellà: soberano ^(es)
• Coreà: 군주 ^(ko) ‎(gunju)
• Esperanto: suvereno ^(eo)
• Finès: monarkki ^(fi)
• Francès: souverain ^(fr)
• Gallec: soberano ^(gl) m.
• Grec: ηγεμόνας ^(el) ‎(igemonas)
• Hongarès: uralkodó ^(hu)
• Indonesi: penguasa ^(id)
• Irlandès: rí ^(ga) m.

• Italià: sovrano ^(it)
• Japonès: 君主 ^(ja)
• Neerlandès: vorst ^(nl) m.
• Polonès: suweren ^(pl) m.
• Portuguès: soberano ^(pt) m.
• Romanès: suveran ^(ro) m.
• Rus: сувере́н ^(ru) m. ‎(suverén), власти́тель ^(ru) m. ‎(vlastítel)
• Suec: regent ^(sv) c., monark ^(sv)
• Tagal: higpuno ^(tl)
• Txec: vládce ^(cs) m., panovník ^(cs) m., suverén ^(cs) m.
• Volapük: soveran ^(vo)
• Xinès: 君主 ^(zh) ‎(jūnzhǔ)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·bi·rà (3)
• Anagrames: boiars, boiràs, sòbria

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot