Català

modifica
Oriental: central /su.βiˈɾa/
balear /so.biˈɾa/, /su.biˈɾa/
Occidental: /so.biˈɾa/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: Del llatí vulgar *superiānu, de *superione per canvi de terminació influït per medianus, dissimilació de superiōrem, ablatiu de superior («el de més amunt»), comparatiu de superus, segle XIV. Doblet del cultisme superior.

Adjectiu

modifica

sobirà m. (femení sobirana, plural masculí sobirans, plural femení sobiranes)

  1. Que està per sobre de tots els altres, que arriba al grau màxim.
  2. Que està situat en un nivell superior a un altre.

Antònims

modifica

sobirà m. (plural sobirans, femení sobirana)

  1. Persona que té l'autoritat suprema o sobirania dins un estat. Antigament a l'alta edat mitjana també se li deia un sobirà a les tinences d'un camperol.
  2. Antiga moneda d'or anglesa equivalent a 20 xílings.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica