Català
Modifica

Oriental: central /su.βiˈɾa/, balear /so.biˈɾa/, /su.biˈɾa/
Occidental: /so.βiˈɾa/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: Del llatí vulgar *superiānu, segle XIV, de *superione per canvi de terminació influït per medianus, dissimilació de superiōrem, ablatiu de superior ‎(«el de més amunt»), comparatiu de superus. Doblet del cultisme superior.

AdjectiuModifica

sobirà m. ‎(femení sobirana, plural masculí sobirans, plural femení sobiranes)

  1. Que està per sobre de tots els altres, que arriba al grau màxim.
  2. Que està situat en un nivell superior a un altre.

AntònimsModifica

NomModifica

sobirà m. ‎(plural sobirans, femení sobirana)

  1. Persona que té l'autoritat suprema o sobirania dins un estat. Antigament a l'alta edat mitjana també se li deia un sobirà a les tinences d'un camperol.
  2. Antiga moneda d'or anglesa equivalent a 20 xílings.

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica