Català
modifica

Oriental:  central /su.βiˈɾa/
balear /so.biˈɾa/, /su.biˈɾa/
Occidental:  /so.biˈɾa/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: Del llatí vulgar *superiānu, de *superione per canvi de terminació influït per medianus, dissimilació de superiōrem, ablatiu de superior ‎(«el de més amunt»), comparatiu de superus, segle XIV. Doblet del cultisme superior.

Adjectiu modifica

sobirà m. ‎(femení sobirana, plural masculí sobirans, plural femení sobiranes)

  1. Que està per sobre de tots els altres, que arriba al grau màxim.
  2. Que està situat en un nivell superior a un altre.

Antònims modifica

Nom modifica

sobirà m. ‎(plural sobirans, femení sobirana)

  1. Persona que té l'autoritat suprema o sobirania dins un estat. Antigament a l'alta edat mitjana també se li deia un sobirà a les tinences d'un camperol.
  2. Antiga moneda d'or anglesa equivalent a 20 xílings.

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica