πίπτω

Grec antic

• Pronúncia: /pǐːp.tɔː/ (s. V aC)
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *peth₂- ‎(«ensopegar»)

Verb

πίπτω ‎(píptō)

1. ensopegar
2. caure

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.825