Potser volíeu: CAURE, cauré


Català
modifica

Verb modifica

caure intr.

  1. Precipitar-se cap a baix per pèrdua de l'equilibri o acció de la gravetat.
  2. Anar a parar involuntàriament a un lloc diferent.
  3. Pecar, cometre alguna falta.
  4. Tocar, esdevenir per atzar.
  5. Escaure's en cert temps o cert lloc.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: caic, cau, caiem

Sinònims modifica

Derivats modifica

Compostos i expressions modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: caure