Potser volíeu: CAURE, cauré

Català

modifica

caure intr.

  1. Precipitar-se cap a baix per pèrdua de l'equilibri o acció de la gravetat.
  2. Anar a parar involuntàriament a un lloc diferent.
  3. Pecar, cometre alguna falta.
  4. Tocar, esdevenir per atzar.
  5. Escaure's en cert temps o cert lloc.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: caic, cau, caiem

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 1
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: caure