precipitar


Català
Modifica

Oriental: /pɾə.si.piˈta/
Occidental: nord-occidental /pɾe.si.piˈta/, valencià /pɾe.si.piˈtaɾ/

VerbModifica

pre·ci·pi·tar trans., pron. ‎(pronominal precipitar-se)

  1. Caure des d'un lloc molt alt.
    Se li va trencar la fixació i es va precipitar muntanya avall.
  2. Accelerar una reacció, un desenllaç.
    La mort del general va precipitar el final de la batalla.
  3. Anar massa de pressa; no meditar abans de fer una cosa.
    Crec que t'has precipitat en convidar aquests desconeguts.
  4. Dipositar-se en el fons d'un recipient algun component d'una dissolució.
  5. Condensar-se la humitat present en l'atmosfera i caure al terra, ja sigui en forma de pluja, neu o calamarsa.
    En les properes hores precipitarà en forma de neu al Pirineu i de pluja a la costa.

ConjugacióModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

VerbModifica

pre·ci·pi·tar ‎(present precipito, passat precipité, futur precipitaré)

  1. precipitar

ConjugacióModifica