trontollar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/tɾun.tuˈʎa/
Occidental:	nord-occidental /tɾon.toˈʎa/, valencià /tɾon.toˈʎaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: trontollà
• Etimologia: Incerta, probablement expressiu.

Verb

trontollar intr., trans.

1. Balançar-se una cosa contínuament i ràpidament, en especial quan hi ha risc de que es desprengui d'algun lloc.

   Les copes trontollaven en les estanteries cada cop que picaven de peus.

   Trontollar un queixal.

2. Per extensió, alguna cosa (un govern, un acord, la pau, etc.) tenir un gran risc de caure, trencar-se o no poder esdevenir.

   Els acords amb la competència trontollen per culpa de la nova patent.

   Ja trontollava el govern abans de dimitir els seus ministres en massa.

   La pau trontolla a l'Orient Mitjà amb cada nova acció violenta.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	trontollar			haver trontollat
gerundi	trontollant			havent trontollat
participi	trontollat, trontollada, trontollats, trontollades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	trontollo	trontolles	trontolla	trontollem	trontolleu	trontollen
	trontolle						val
	trontolli						sept
	trontoll			trontollam	trontollau		bal
imperfet	trontollava	trontollaves	trontollava	trontollàvem	trontollàveu	trontollaven
passat simple	trontollí	trontollares	trontollà	trontollàrem	trontollàreu	trontollaren
futur	trontollaré	trontollaràs	trontollarà	trontollarem	trontollareu	trontollaran
condicional	trontollaria	trontollaries	trontollaria	trontollaríem	trontollaríeu	trontollarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	trontolli	trontollis	trontolli	trontollem	trontolleu	trontollin
	trontolle	trontolles	trontolle			trontollen	occ, bal
imperfet	trontollés	trontollessis	trontollés	trontolléssim	trontolléssiu	trontollessin
		trontollesses		trontolléssem	trontollésseu	trontollessen
	trontollàs	trontollassis	trontollàs	trontollàssim	trontollàssiu	trontollassin	bal
		trontollasses		trontollàssem	trontollàsseu	trontollassen	val, bal (1)
	trontollara	trontollares	trontollara	trontollàrem	trontollàreu	trontollaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	trontolla	trontolli	trontollem	trontolleu	trontollin
	–				trontollau		bal
	–		trontolle			trontollen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...trontollat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...trontollar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...trontollat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...trontollat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...trontollat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...trontollat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...trontollar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...trontollat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...trontollat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...trontollat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: trontollo, trontolla, trontollem
Vocal rizotònica: /o/

Derivats

• trontollejar

Sinònims

• agrunsar, balancejar, balandrejar, balançar, baldar, bascular, brandar, bransolejar, bressar, capcinejar, gronxar, gronxejar, oscil·lar.
• caure.
• vacil·lar.

Traduccions

Balançar-se una cosa contínuament i ràpidament

• Castellà: retemblar ^(es)

Tenir un gran risc de caure

• Castellà: tambalear ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: tron·to·llar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot