trontollar


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /tɾun.tuˈʎa/
Occidental: nord-occidental /tɾon.toˈʎa/, valencià /tɾon.toˈʎaɾ/

VerbModifica

tron·to·llar intr., trans.

  1. Balançar-se una cosa contínuament i ràpidament, en especial quan hi ha risc de que es desprengui d'algun lloc.
    Les copes trontollaven en les estanteries cada cop que picaven de peus.
    Trontollar un queixal.
  2. Per extensió, alguna cosa (un govern, un acord, la pau, etc.) tenir un gran risc de caure, trencar-se o no poder esdevenir.
    Els acords amb la competència trontollen per culpa de la nova patent.
    Ja trontollava el govern abans de dimitir els seus ministres en massa.
    La pau trontolla a l'Orient Mitjà amb cada nova acció violenta.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: trontollo, trontolla, trontollem
Vocal rizotònica: /o/

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica