Català
modifica

Oriental:  /bɾənˈda/
Occidental:  nord-occidental /bɾanˈda/, valencià /bɾanˈdaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: brandà
  • Etimologia: Del català antic brand ‎(«bran, espasa pesant»), del llatí vulgar *brandus, del fràncic *brand ‎(«tió encès, espasa brillant»), del protogermànic *brandaz ‎(«flama, incendi, torxa»), segle XIV.

Verb modifica

brandar trans., intr.

  1. (transitiu) Amenaçar movent una arma o altra cosa contundent que es porta agafada.
  2. (transitiu) Fer sonar una campana movent-la de forma oscil·latòria.
  3. (intransitiu) Moure’s repetidament d'un costat a l'altre amb moviment oscil·latori.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: brando, branda, brandem

Sinònims modifica

Derivats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: bran·dar (2)

Vegeu també modifica