brandau

Català

Verb

brandau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de brandar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb brandar.

Variants

• [1] brandeu
• [2] brandeu

Miscel·lània

• Anagrames: abundar, bandura