brandàreu

Potser volíeu: brandareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /bɾənˈda.ɾəw/, occidental /bɾanˈda.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

brandàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de brandar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb brandar.

Variants

• [2] brandéssiu, brandésseu, brandàssiu, brandàsseu