Català

modifica
Oriental: /bəɫˈda/
Occidental: nord-occidental /baɫˈda/
valencià /baɫˈdaɾ/, /baɫˈda/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: baldà
  • Etimologia: [1] Del castellà baldar, de balde («debades»), de l'àrab بَاطِل (bāṭil, «inútil, va»), segle XIX.
  • Etimologia: [2] Probablement del llatí volūtāre, freqüentatiu de volvere («donar voltes»).

baldar trans., pron. (pronominal baldar-se)

  1. Sentir-se sense forces, extremadament cansat.
    Ahir vaig treballar hores amb el pic i la pala i avui estic baldat.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: baldo, balda, baldem

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

baldar trans., pron. (pronominal baldar-se)

  1. (nord-occidental) gronxar
    Deu fer molt de vent perquè que les branques dels arbres balden.
  2. (nord-occidental) brandar (campanes)

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: bal·dar (2)
  • Anagrama: bladar

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: baldar