falla

Potser volíeu: fal·la

Català

• Pronúncia: oriental /ˈfa.ʎə/, occidental /ˈfa.ʎa/
• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Del llatí facula, segle XIII, diminutiu de fax ‎(«torxa»), doblet del cultisme fàcula. [2] Del verb fallir, segle XIV.

Nom

fa·lla f. ‎(plural falles)

1. Manat de branques, o altres matèries combustibles, que s’encenen per calar foc o com a petita torxa.
2. Foguera.
3. (folklore) Cadafal amb figures que es crema en poblacions valencianes per les festes de Sant Josep.

Traduccions

Manat de branques que s’encenen

• Castellà: hacha ^(es)

Nom

fa·lla f. ‎(plural falles)

1. Falta d’una cosa necessària.
2. (geologia) Fractura de l’escorça terrestre amb un desplaçament relatiu de roca.

Traduccions

Falta necessària

• Anglès: lack ^(en)
• Castellà: falta ^(es)

• Francès: faute ^(fr)

Fractura de l’escorça terrestre

• Anglès: fault ^(en)
• Castellà: falla ^(es)

• Francès: faille ^(fr)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: septentrional /ˈfa.ʎa/, meridional /ˈfa.ʝa/

Americà: /ˈfa.ʝa/, austral \ˈfa.ʒa\

• Etimologia: Del llatí vulgar falla, de fallacia. [2] Del català falla.

Nom

fa·lla f. ‎(plural fallas)

1. falta, mancança
2. fallada
3. (geologia) falla

Nom

fa·lla f. ‎(plural fallas)

1. (folklore) falla