Potser volíeu: faltà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfaɫ.tə/, occidental /ˈfaɫ.ta/
  • Rimes: -alta
  • Etimologia: Del llatí vulgar fallĭta ‎(«carència, defecte, infracció»).

NomModifica

falta f. ‎(plural faltes)

  1. Mancança d'una cosa necessària.
  2. Actuació contrària a un deure, considerat legalment una ofensa menor.
  3. Anotació de l'absència d'algú.
  4. (pilota basca) Servei antireglamentari executat de manera que la pilota, després de tocar el frontis, bota davant la línia de falta.
  5. (bowling) Contravenció del reglament consistent a tocar una part de la pista de bowling durant el llançament o després, a continuació d'haver tocat o traspassat la línia de falta.
  6. (pilota, esquaix) línia de falta

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

InterjeccióModifica

falta

  1. (tennis, tennis de taula) Expressió amb què l'àrbitre indica que el servei executat és defectuós.
  2. (lluita, bàdminton) Expressió amb què l'àrbitre indica que s'ha comès una falta.

NotesModifica

En bàdminton, en competicions internacionals es fa servir l'expressió en anglès.

TraduccionsModifica

VerbModifica

falta

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de faltar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb faltar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: fal·ta (2)
  • Anagrama: fatal

Vegeu tambéModifica


Basc
Modifica

NomModifica

falta inan.

  1. falta, culpa
  2. error
  3. falta, carència, absència

DeclinacióModifica



Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈfal.ta/
Americà: alt /ˈfal.t(a)/, baix /ˈfal.ta/
  • Rimes: -alta
  • Etimologia: Del llatí vulgar fallĭta.

NomModifica

falta f. ‎(plural faltas)

  1. falta
  2. (pilota basca) xapa inferior

InterjeccióModifica

¡falta!

  1. (lluita, bàdminton, tennis, tennis de taula) falta

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: fal·ta (2)