Potser volíeu: culpă


Català
Modifica

NomModifica

cul·pa m. ‎(plural culpes)

  1. La causa d'un dany.
  2. Acció o omissió que comporta un mal.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

cul·pa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de culpar

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: /ˈkul.pa/
Americà: alt /ˈkul.p(a)/, baix /ˈkul.pa/
  • Etimologia: Del llatí culpa.

NomModifica

cul·pa f. ‎(plural culpas)

  1. culpa

VerbModifica

cul·pa

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb culpar


Llatí
Modifica

NomModifica

culpa f. ‎(genitiu culpae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu culpa culpae
Vocatiu culpa culpae
Acusatiu culpam culpās
Genitiu culpae culpārum
Datiu culpae culpīs
Ablatiu culpā culpīs
  1. culpa
    Ex.: Ob culpam unius omnes plectere , (traducció:«Castigar tots per la culpa d'un»)

DerivatsModifica


Romanès
Modifica

  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

NomModifica

culpa f.

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de culpă