caiés

Català

Verb

caiés

1. (col·loquial central) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb caure.
2. (col·loquial central) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb caure.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·iés (2)
• Anagrama: sacie