στοά

Grec antic

• Pronúncia: /ˈsto.ǎː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *steh₂- ‎(«estar dret»), de la qual també en deriva στῦλος ‎(stŷlos, «pilar, columna»).

Nom

στοά ‎(stoá) f. ‎(genitiu στοᾶς)

1. columnata
2. porxo, llotja

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch,, 1956, p.1004-1010