φλέγω

Grec antic

• Pronúncia: /pʰlé.ɡɔː/ (s.V aC), /ˈɸle.ɣo/ (s.IV dC)
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *bhelg- ‎(«brillar»).

Verb

φλέγω ‎(phlégō)

1. inflamar, encendre

Derivats

• φλεγμονή ‎(phlegmonḗ)

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.124-125