دير ‎(dayr)

  1. monestir, convent

Històricament es va aplicar després de la conquesta musulmana als convents cristians que van restar en territoris de Dar al-Islam, principalment a Mesopotàmia, Síria, Palestina i Egipte. Generalment portaven el nom del sant patró o del fundador. Foren nombrosos als primers segles per desaparèixer progressivament.

Vegeu també

modifica
  • A. Fattal, Le statut légal des non-Musulmans, Beirut, 1958.