- Pronúncia: /anaˈthema/
- Etimologia: Del verb ἀνατίθημι (anatíthēmi, «fer una ofrena votiva»), format pel prefix ἀνά (aná, «cap a, en direcció a») i una forma derivada de τίθημι (títhēmi, «posar, col·locar»); amb influència de l’hebreu חרם (herem), que li va donar la connotació de «maledicció».
ἀνάθεμα (anáthema) n. (genitiu ἀνάθεματος)
- anatema
