Potser volíeu: anatemă

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ə.nəˈte.mə/, occidental /a.naˈte.ma/
  • Rimes: -ema
  • Etimologia: Del llatí anathēma, del grec antic ἀνάθεμα ‎(anáthema, «ofrena votiva»), format per ἀνά ‎(aná, «cap a, en direcció a») i una forma derivada de τίθημι ‎(títhēmi, «posar, col·locar»).

anatema m. ‎(plural anatemes)

  1. Sentència canònica d’excomunió.
  2. Reprovació total.
  3. Maledicció sobrenatural.

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·na·te·ma (4)

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
  • Pronúncia(i): /a.naˈte.ma/
  • Rimes: -ema
  • Etimologia: Del llatí anatema.

anatema m. ‎(plural anatemas)

  1. anatema

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·na·te·ma (4)

Italià

modifica
  • Pronúncia: /a.naˈtɛː.ma/
  • Etimologia: Del llatí anatema.

anatema m. ‎(plural anatemi)

  1. anatema

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·na·tè·ma (4)

Vegeu també

modifica

anatema n.

  1. forma vulgar de anathema

Romanès

modifica
  • Etimologia: Amb article sufixat -a.

anatema

  1. nominatiu i acusatiu definit singular de anatemă