Inscripció en llatí on apareix aquesta paraula.
  • Pronúncia(i): /aˈna.tʰɛ.ma/
  • Etimologia: Del grec ἀνάθεμα ‎(anáthema, «quelcom dedicat a algú»).

anathema n. ‎(genitiu anathematis)

  1. anatema

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu anathema anathemata
Vocatiu anathema anathemata
Acusatiu anathema anathemata
Genitiu anathematis anathematum
Datiu anathematī anathematibus
Ablatiu anathemate anathematibus