ἐρημίτης

Grec antic

• Pronúncia: /e.rɛːˈmi.tɛːs/
• Etimologia: De ἐρημία ‎(erēmía, «isolament»).

Nom

ἐρημίτης ‎(erēmítēs) m. ‎(genitiu ἐρημίτου)

1. eremita