Adolfo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \aˈðol.fo\

Americà: alt /aˈdol.f(o)/, baix \aˈðol.fo\

• Rimes: -olfo
• Etimologia: Del llatí Adolphus o Adolfus, de Adalulfus, de l'alt alemany antic Adalwolf, del protogermànic *Aþalawulfaz ‎(literalment «llop noble»).

Nom propi

Adolfo m.

1. Prenom masculí d’origen germànic, equivalent al català Adolf.

Variants

• Adolpho

Derivats

• Adolfito

Miscel·lània

• Síl·labes: A·dol·fo (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà

Cebuà

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del castellà Adolfo, del llatí Adolphus o Adolfus, de Adalulfus, de l'alt alemany antic Adalwolf, del protogermànic *Aþalawulfaz ‎(literalment «llop noble»).

Nom propi

Adolfo m.

1. Prenom masculí d’origen germànic, equivalent al català Adolf.
2. Cognom d’origen germànic

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en cebuà

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /aˈdɔl.fo/, /aˈdol.fo/
• Etimologia: Del llatí Adolphus o Adolfus, de Adalulfus, de l'alt alemany antic Adalwolf, del protogermànic *Aþalawulfaz ‎(literalment «llop noble»).

Nom propi

Adolfo m.

1. Prenom masculí d’origen germànic, equivalent al català Adolf.

Variants

• Adinolfo

Miscel·lània

• Síl·labes: A·dòl·fo (3)
• Síl·labes: A·dól·fo (3)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en italià

Portuguès

• Pronúncia: (pendent)
• Etimologia: Del llatí Adolphus o Adolfus, de Adalulfus, de l'alt alemany antic Adalwolf, del protogermànic *Aþalawulfaz ‎(literalment «llop noble»).

Nom propi

Adolfo m.

1. Prenom masculí d’origen germànic, equivalent al català Adolf.

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en portuguès